diumenge, juliol 21st, 2013

Campionat d’Europa de Joves

Avui dia 21 de juliol s’ha acabat el Campionat d’Europa de joves que s’ha jugat a Ostrava (República Txeca) amb tres noms que han destacat per sobre de la resta.

Nina Mittelham d’Alemanya s’ha penjat 3 ors (individual, dobles i mixtes) i 1 plata (equips). La jugadora que ja havia guanyat el títol infantil individual fa dos anys ha derrotat en semifinals a la número 1, Bernadette Szocs, que havia guanyat els últims 3 campionats individuals que havia jugat (1 infantil i 2 juvenils), per un ajustat 4 a 0. En la final, Mittelham a derrotat a la croata Lea Rakovac, segona cap de sèrie, per 4 a 1.

L’infantil Tomas Polanski ha estat el gran triomfador del campionat, ja que ha aconseguit guanyar 3 ors (individual, equips i dobles) jugant a casa. El jove jugador txec, que va ser clau en la prova d’equips, ha aconseguit jugar totes les finals, i avui, en la més important, ha derrotat a Maxim Chapligyn per un contundent 4 a 0. Chapligyn ja va ser semifinalista l’any passat i aquest any s’ha hagut de conformar amb la plata.

YouTube Preview Image

L’altre nom destacat és el d’Adina Diaconu. La jugadora romanesa ha aconseguit també 3 medalles d’or en categoria infantil (individual, dobles i equips), derrotant en la final individual a la francesa Marie Migot, primera cap de sèrie i que l’any passat també va quedar subcampiona.

A part d’aquests 3 jugadors que han destacat en el campionat hi ha altres coses interessants.

En la prova d’equips, Romania es va imposar en les categories femenines. En la juvenil van derrotar en la final a Alemanya per 3 a 1 gràcies a la seva estrella, Szocs. En la infantil, Romania es va desfer en la final de França per un ajustat 3 a 2.

En nois, Itàlia va donar la gran sorpresa al desfer-se de la gran favorita França. L’equip francès havia estat el campió en les darreres 4 edicions, i tot i no poder comptar amb el seu número 1, Tristan Flore, seguien essent els favorits.

Itàlia va quedar 4a de grup en la primera fase del campionat, i tot i que l’any passat ja havien arribat a semifinals amb el mateix equip, pocs podien pensar que acabarien guanyant el campionat.

Leonardo Mutti, molt ben acompanyat d’Alessandro Baciocchi, van aconseguir imposar-se a Suècia a 1/4 i a Polònia a 1/2f per 3 a 2 i en la final van derrotar a la gran favorita per 3 a 1, aconseguint així, el primer títol per equips masculins de la seva història.

YouTube Preview Image

En equips infantils l’equip amfritió va aconseguir un títol que se’ls resistia, ja que havien aconseguit 5 subcampionats en aquesta categoria. La República Txeca es va desfer d’Eslovènia per 3 a 1.

YouTube Preview Image

S’ha de dir que Alexandre Cassin, número 1 europeu de la categoria, va ser seleccionat per a l’equip juvenil, fet que va debilitar l’equip francès, que hagués estat molt més fort.

França, que ha estat la gran dominadora dels Campionats aquests darrers anys, s’ha hagut de conformar aquest cop amb només un títol, l’individual juvenil aconseguit per Enzo Angles, que ha derrotar en la final al croat Tomislav Pucar per 4 a 0 en una de les finals més fluixes del campionat, després de guanyar 3 partits per 4 a 3 i un per 4 a 2 al llarg del campionat.

YouTube Preview Image

Bernadette Szocs, que després de l’or aconseguit en la prova d’equips en la primera fase del campionat, tenia un total de 10 medalles d’or abans de començar les proves individuals i de dobles. Szocs tenia 3 oportunitats per a superar a Vladimir Samsonov, que té el rècord d’ors en els campionats europeus de joves amb 11. Tot i que era la gran favorita per a les 3 proves, la jugadora romanesa no ha aconseguit ni tan sols arribar a cap de les finals.

Pel que fa als repartiment de medalles, els equips més destacats han estat:

Romania amb 5 ors, 1 plata i 7 bronzes, seguits per Alemanya i la República Txeca amb 3 ors i 2 plates cadascun i França amb 1 or, 3 plates i 3 bronzes. Bielorrússia té 1 or i 2 bronzes i Hongria 1 or i 1 bronze.

PD: AL youtube només hi ha videos de les proves masculines. A laola.tv es poden veure partits sencers de totes les categoria i proves.



dilluns, maig 20th, 2013

Campionat del Món (Individual masculí)

Entre els dies 14 i 20 de maig s’ha disputat a París la prova individual masculina del Campionat del Món.

 

En aquesta edició hi havia un punt d’expectació més gran que en les anteriors a causa de la nostàlgia que creava el mundial de fa 10 anys, justament també a París, que va ser l’últim que no va guanyar un xinès. En aquella ocasió va ser Werner Schlager qui va aconseguir el títol, i des de llavors ningú més ho ha aconseguit.

 

Els màxims aspirants a guanyar el títol eren els xinesos Xu Xin, Ma Long, Zhang Jike i Wang Hao, els quatres millors classificats del rànquing de la ITTF. L’esperança europea, com ja és habitual, quedava dipositada en l’alemany Timo Boll, tot i que també hi havia molta gent apuntant a Dimitrij Ovtcharov, que va aconseguir la medalla de bronze als passats Jocs Olímps de Londres. A més, es va generar expectació per quin paper podrien fer els jugadors francesos, ja que eren a casa seva, especialment el jove Simon Gauzy i Adrien Mattenet. Finalment, el dubte era què serien capaços de fer Ma Lin en el seu últim mundial i els joves Fan Zhendong, Yan An i Koki Niwa, ja que arribaven a París després d’haver aconseguit meritoris èxits.

 

En l’última ronda de prèvies, Jesús Cantero perdia per 4-1 contra el portuguès Andre Silva, mentre que el jugador del Borges, Marc Duran, aconseguia la classificació per al quadre final gràcies a la seva victòria contra el danès Morten Rasmussen per 4-3, amb remuntada inclosa.

YouTube Preview Image

Jesús Cantero vs Andre Silva

 

A la primera ronda del quadre final ja va caure una de les sorpreses del campionat. Jun Mizutani, número 10 del món, perdia en 6 jocs contra Pavel Sirucek, número 131. El japonès, però, es va treure el mal gust de boca aconseguint el 3r lloc en la prova de dobles.

L’únic català present en la competició, Marc Duran, no va tenir cap opció contra Robert Gardos i va caure eliminat per la via ràpida (4-0). D’altra banda, qui va oferir un gran nivell de joc va ser Simon Gauzy, que va aconseguir desfer-se per 4 a 1 del coreà Seo Hyundeok davant el suport de la seva afició.

YouTube Preview Image

Simon Gauzy vs Seo Hyundeok

 

A la segona ronda del torneig va caure una nova sorpresa, i és que en el seu darrer campionat important, Ma Lin va ser incapaç d’oposar resistència contra el japonès Kenta Matsudaira (4-1), que en aquest mundial ha demostrat estar en un gran estat de forma. D’altra banda, les dues estrelles locals, Gauzy i Mattenet, no van poder guanyar el seu partit contra Tang Peng (4-2) i Noshad Alamiyan (4-1), respectivament. El millor partit de la jornada va ser el que van disputar Kalinikos Kreanga i Kim Min Seok, que va caure del cantó del grec (4-3).

YouTube Preview Image

Ma Lin vs Kenta Matsudaira, últim set

YouTube Preview Image

Simon Gauzy vs Tang Peng

YouTube Preview Image

Adrien Mattenet vs Noshad Alamiyan (punt de la jornada [canvi de mà])

YouTube Preview Image

Kalinikos Kreanga vs Kim Min Seok

 

Ja als setzens de final, tots els favorits van guanyar els seus respectius partits. S’han de remarcar diversos encontres: un és el primer duel entre xinesos, que va implicar a Zhang Jike i al juvenil de 17 anys Fan Zhendong (4-0); l’altre és la reedició del partit del 2011 entre Bojan Tokic i Ma Long, aquesta vegada molt més clar pel xinès (4-0); i el darrer és el partit que van protagonitzar Koki Niwa i l’últim espanyol viu en la competició, He Zhi Wen “Juanito”, que va vèncer el japonès per 4 a 2. Tot i això, cal remarcar el mèrit de Juanito, ja que amb 51 anys encara és capaç de mantenir-se a un nivell d’elit com cap altre.

YouTube Preview Image

Ma Long vs Bojan Tokic

YouTube Preview Image

Zhang Jike vs Fan Zhendong

Cal destacar també  un gran punt que es va veure en la prova de dobles, protagonitzat per l’austríac Daniel Habesohn. S’ha de veure

YouTube Preview Image

 

A la ronda del vuitens, el partit més igualat va ser el que Kenta Matsudaira va guanyar a l’experimentat Vladimir Samsonov per 4 a 3. En l’últim joc, el bielorús, que anava per darrere en el marcador, va aconseguir remuntar i avançar-se en el marcador (7-6), però llavors va fallar un servei de revés. Això el va afectar psicològicament i no va poder seguir jugant al mateix nivell, perdent finalment per 11 a 8.

YouTube Preview Image

Un altre partit destacat va ser el que van protagonitzar Ma Long i Koki Niwa. El japonès, competint a un gran nivell, va ser capaç d’oferir resistència  bona part del partit, però finalment va acabar cedint per 4 a 2.

YouTube Preview Image

Tres alemanys van aconseguir classificar-se entre els 16 millors del torneig: Patrick Baum, Dimitrij Ovtcharov i Timo Boll. Els dos primers es van haver d’enfrontar entre ells, i Baum va ser qui en va sortir victoriós (4-1). Menys en l’últim joc, el partit va ser molt igualat, tot i que a Baum se’l va veure molt més posat dins el partit, possiblement perquè estava molt motivat per demostrar que ell mereixia abans que Bastian Steger la 3a plaça alemanya per disputar les Olimpíades de Londres, la qual li va ser denegada per l’entrenador i director tècnic, Jörg Rosskopf.

YouTube Preview Image

L’altre alemany, Timo Boll, va eliminar fàcilment el japonès Seiya Kishikawa (4-0), però això va succeir perquè va realitzar el seu millor partit en molt de temps, tal i com ell mateix va reconèixer en la roda de premsa posterior.

YouTube Preview Image

 

La ronda dels quarts del final va quedar fortament marcada per un fet comú: en tots quatre partits, els derrotats van desaprofitar l’oportunitat de guanyar un set que suposés posar-se per davant o agafar més avantatge, i després de perdre-la van caure derrotats per jugadors xinesos, que no van oferir més concessions.

En el primer partit, Xu Xin es va enfrontar a la revelació del torneig, Kenta Matsudaira. Aquest va aconseguir avançar-se per 2 jocs a 1 en el marcador, i va tenir pilota de 3-1. Després de no aprofitar-la, el número 1 del rànquing mundial no va perdonar i va guanyar els dos sets següents amb autoritat.

YouTube Preview Image

El segon partit enfrontava a Patrick Baum i Zhang Jike. L’alemany va arribar amb un 1-1 i 10-6 a favor, però Jike va ser capaç de remuntar. Això va deixar molt tocat a Baum, que va ser capaç de reaccionar en els dos onzes posteriors (11-2 i 11-3).

YouTube Preview Image

El tercer encontre tornava a ser un duel entre xinesos, aquest cop entre Yan An i Wang Hao. Els dos jugadors s’havien mostrat solvents durant la competició, ja que havien estat capaços d’eliminar a jugadors com Kreanga i Gao Ning fàcilment. Tot i que Wang Hao té molta experiència en partits importants i Yan An encara és un jugador jove, el partit es preveia igualat, ja que Yan havia estat capaç de guanyar a Wang tant en la Superlliga Xinesa com en els China Trials. L’encontre va arribar a un interessant 2-1 a favor del jove jugador, i tal i com havia fet Matsudaira, va desaprofitar pilota de 3-1. Tot i perdre el quart joc, va seguir jugant bé i va arribar a liderar per 8 a 2 el cinquè set, però de nou va desaprofitar l’avantatge, i llavors Wang Hao ja ho va tenir més plàcid per guanyar l’últim joc.

YouTube Preview Image

L’últim partit dels quarts de final el van disputar Timo Boll i Ma Long. Tot i que ja no està en els seus millors anys, l’alemany va mostrar que encara pot mantenir-se al Top 10 mundial i va oferir una gran variació en el seu repertori de cops. Cal destacar, sobretot, la seva restada de dreta, ja que en l’actualitat la totalitat dels millors jugadors prefereixen restar de revés. En canvi, ell va ser capaç de variar molt amb la dreta (flips, tallades tenses, deixades curtes…), sorprenent així a Ma Long, que anava de corcoll. Boll també va fer molt malt amb la seva primera entrada de dreta amb molt efecte, i tot això li va permetre disputar un partit molt igualat. La clau va ser quan  l’alemany no va poder aprofitar un avantatge de 7-3 en el segon joc, el qual va acabar perdent. Tot i anar 0-2 avall, Boll va seguir jugant al mateix nivell i aconseguia posar en dificultats a Ma Long, però el fet d’anar sempre per darrere del marcador el va condicionar i va acabar cedint per 4-2. En acabar el partit, Boll va reconèixer que el xinès va ser lleugerament superior i que va merèixer la victòria.

YouTube Preview Image

 

I ja arribem a les semifinals, on s’hi van classificar els 4 primers caps de sèrie i com va passar en categoria femenina, van ser disputades íntegrament per jugadors xinesos.

En la primera no hi va haver massa secret. Zhang Jike es va mostrar molt superior en tot moment, trobant sempre els punts febles del seu rival, i Xu Xin, que defensava la posició de primer cap de sèrie, no va saber superar la pressió i no va poder oferir massa resistència (ni tant sols va guanyar un set).

YouTube Preview Image

En la segona semifinal, es repetia per tercera vegada consecutiva el mateix partit: Ma Long – Wang Hao. En la primera vegada (Yokohama 2009), Ma Long encara era molt jove i Wang Hao era el número 1 del món i acabaria guanyant el campionat i,  en la segona (Rotterdam 2011), Ma Long tot just acabava de recuperar-se d’una lesió, de manera que no estava en el millor estat de forma. En totes dues ocasions Wang Hao va ser el vencedor, però aquesta vegada semblava que Ma Long arribava en millors condicions. Tot i això, Wang va sortir molt fort, i es va emportar del seu cantó els tres primers jocs. El xinès de presa asiàtica es va mostrar molt dominant en l’intercanvi de revés-revés i molt còmode en la restada, i això va obligar molt a Ma Long a forçar amb la seva dreta, sense poder manar en cap moment. Però el número 2 del rànquing mundial va saber reaccionar, i després de salvar una pilota de partit en contra va aconseguir acostar-se 2 a 3 en el marcador. Semblava que Ma Long havia capgirat la dinàmica del partit  i que Wang Hao sortiria al 6è joc afectat anímicament, però va ser just al contrari, va sortir més concentrat i reforçat que mai, i va guanyar el definitiu set per un còmode 11-3.

YouTube Preview Image

 

Ja a la gran final, aquesta va ser la repetició de la viscuda a Rotterdam fa dos anys, la qual va vèncer Zhang Jike per 4 a 2. Semblava que Zhang li tenia la moral guanyada a Wang Hao després d’haver-lo guanyat en 4 finals i, sobretot, després de la victòria plàcida en la final olímpica, però cal recordar que Jike arribava a París amb dures crítiques sobre l’esquena. Se li recriminava que després de guanyar els Jocs Olímpics havia estat en massa actes socials i esportius i que havia oblidat el seu entrenament, cosa que li havia fet baixar el seu rendiment i patir derrotes inesperades contra jugadors xinesos en la Superlliga o fins i tot contra Vladimir Samsonov i Taku Takakiwa en l’encontre d’Europa vs Àsia i en l’Open d’Àustria, respectivament . Tot això va suposar-li comentaris negatius per part de l’entrenador principal de la selecció, Liu Guoliang, i del seu propi pare. A més, Wang Hao l’havia aconseguit guanyar per 3 a 0 en el seu últim enfrontament, i arribava al campionat una posició per sobre de Zhang en el rànquing mundial (3r). Però el cert és que Jike portava fent un campionat impecable i havia tornat a desplegar el seu millor joc, sobretot en les semis.

En l’inici del partit, el vigent campió olímpic es va mostrar superior al seu rival. En el primer joc, va ser capaç de variar molt bé els serveis inversos tallats i liftats per tota la taula, dificultant molt que  la restada de Wang amb flip de revés fos de bona qualitat, fet que Jike aprofitava per contraatacar amb comoditat. En canvi, quan Zhang restava no tenia massa problemes per prendre la iniciativa, i en l’intercanvi de revés a revés es mostrava superior. En el segon onze, la tònica va ser molt semblant, tot i que els punts van ser encara més concentrats en l’intercanvi de revés a revés. Wang Hao se seguia estancant tàcticament en aquest intercanvi i era incapaç de sortir-ne, sense treure’n cap profit.

En el tercer onze, Zhang no va ser capaç de mantenir l’excel·lència en la qualitat dels seus serveis, i així Wang Hao va poder tenir més iniciativa quan restava amb el seu flip. A més, també va ser capaç de variar, i va decidir començar a pivotar més i carregar més el joc a la dreta de Jike. Llavors, Zhang va decidir canviar de tàctica, i es va limitar a servir invers molt tallat curt a la dreta, de manera que Wang Hao es veiés obligat a tallar la pilota i Jike pogués guanyar punts amb la seva primera entrada o en l’intercanvi de revés-revés. Només variava el servei amb algun ràpid i algun lateral al revés, però la base ja era l’invers tallat a la dreta. Però Wang Hao va començar el quart joc arriscant molt en els seus cops, sobretot quan entrava en l’intercanvi de cops, ja que de seguida se la jugava amb un fort topspin o contratopspin de revés. Així va aconseguir agafar un avantatge de 7 a 2 en el marcador, però el llindar del risc que prenia Wang era massa alt, i el que eren grans cops al principi es van transformar en errades. Tot i això, va disposar  de quatres pilotes per igualar el partit a 2-2 (tres de les quals seguides en 10-7), però no ho va poder aprofitar i Jike guanyava per 14-12 i tornava a posar una diferència de dos onzes (3-1).

En el cinquè joc, Zhang Jike va sortir molt desconcentrat  i Wang Hao, prenent novament cops de risc, va aconseguir guanyar per 11-5 i retallar de nou les diferències en el marcador. Finalment, però, en el sisè set Jike va tornar a treure profit del seu invers curt tallat a la dreta que no deixava fer res a Wang Hao, i no va abandonar aquesta tàctica fins al final del partit. Seguint aquest patró i podent restar amb el seu flip de revés els serveis de Wang, Zhang va poder tornar a dominar els punts amb les seves primeres entrades i en l’intercanvi de revés, sense deixar que el seu rival tornés a prendre la iniciativa. Així doncs, Jike va aconseguir adjudicar-se el definitiu joc per 11-7, i revalidar el títol ja aconseguit a Rotterdam 2011 davant el mateix rival i amb el mateix resultat: 4 a 2.

YouTube Preview Image

D’aquesta manera, Zhang Jike aconsegueix acumular ja dos campionats del món i una medalla d’or olímpica a nivell individual, igualant així el palmarès aconseguit pel llegendari Jan-Ove Waldner en només tres anys, i postulant-se com un dels millors jugadors de la història que, si segueix a aquest ritme, acabarà sent absolutament el millor. Felicitats Campió!

 

 



dilluns, maig 20th, 2013

Campionat del Món (Proves de dobles)

En les 10 edicions abans del Campionat de París del 2013, la Xina no havia deixat escapar ni un sol títol de dobles. Sí que havien perdut en proves individuals: Gatien (1993), Waldner (1997), Schlager (2003) i la coreana Hyun Jung-Wha, única guanyadora individual no xinesa en els darrers 34 anys, que va guanyar la prova individual l’any 1993.

Llavors encara és més sorprenent que aquest any, 2 dels 3 títols de dobles no tinguin campió xinès. Sí que és veritat que els 4 semifinalistes en la prova individual masculina no han participat en les proves de dobles i això ha pogut facilitar el títol a altres països.

En el doble masculí s’ha proclamat campiona la parella de Taipei formada per Chen Chien An i Chuang Chih Yuang, desfent-se en la final de Hao Shuai i Ma Lin de Xina.

YouTube Preview Image

Els únics no asiàtics entre els 8 primers classificats van ser Robert Gardos i Daniel Habesohn, que van perdre a 1/4 amb els finalistes.

El doble femení sí que va tenir final xinesa i va comptar amb 3 de les semifinalistes de la prova individual. Li Xiaoxia, que venia de guanyar el titol individual, s’ha emportat el segon or del campionat fent parella amb Guo Yue. És el tercer títol consecutiu per a la parella. Les subcampiones han estat Ding Ning i Liu Shiwen.

YouTube Preview Image

En els dobles mixtes, la parella favorita era la formada per Wang Li Qin (3 vegades campió del món individual, 2 de dobles masculins i 2 de mixtes i que aquest cop no ha jugat la prova individual) i Rao Jingwen, parella que no va poder evitar que es jugués la primera final sense representació xinesa des de la final individual entre Werner Schlager i Joo Se Hyuk també a París ara fa 10 anys.

Kim Hyok Bong i Kim Jong de Corea del Nord s’han imposat en la final a la parella de Corea del Sud formada per Lee Sangsu i Park Youngsook, aconseguint el primer títol de la història per a Corea del Nord.

YouTube Preview Image



dilluns, maig 20th, 2013

Campionat del Món (Individual Femení)

La Xina ha guanyat el seu 10è títol individual femení i el 17è en les últimes 20 edicions del Campionat de Món en categoria individual femení.

En aquesta edició, de les 16 jugadores als 1/8 de final, només n’hi havia una d’origen no asiàtic, la ucraïnesa Tetyana Bilenko (abans Sorochinska). De les 4 primeres caps de sèries, només Feng Tianwen de Singapur (nacionalitzada ja que és xinesa), no va arribar a les semifinals ja que va perdre als 1/4 de final amb Zhu Yuling, que juntament amb Ding Nin, Li Xiaoxia i Liu Shiwen completaven un podi final íntegrament xinès.

YouTube Preview Image
Partit entre Feng Tianwei i Zhu Yuling

En les primeres rondes vam veure com quedaven eliminades les catalanes Sara Ramírez i Galia Dvorak, a mans de l’australiana Lay Jian Fang (2-4) i la txeca Dana Cechova (0-4) i la japonesa Ai Fukuhara, 16a preclassificada.

Ja en la 3a ronda, el partit a priori més interessant el que enfrontava a Ding Ning i Hu Limei, una xinesa defensiva sense rànking, que ja havia derrotat aquesta temporada a Ning, cap de sèrie número 1 del campionat del món. El partit al final no va tenir massa història i Ding Ning es va imposar sense problemes.

YouTube Preview Image
Ding Ning i Hu Limei

Als 1/16 de final queien eliminades l’espanyola Shen Yanfei (contra Hu Melek) i Tetyana Bilenko (contra Feng Tianwei), no sense opcions, ja que les dues van perdre per 2 a 4.

YouTube Preview Image
Feng Tianwei i Tetyana Bilenko.

Al primer dels dos partits de semifinals s’enfrontaven l’actual campiona del món i cap de sèrie número 1, Ding Ning i l’actual campiona olímpica Li Xiaoxia. Ning es va avançar dos cops en el marcador, però Xiaoxia va estar més encertada en els moments claus i va aconseguir el passi a la final. El partit reeditava la última final olímpica.

YouTube Preview Image
Li Xiaoxia contra Ding Ning

En el segon partit, Liu Shiwen es va imposar per un còmode 4 a 1 a Zhu Yuling.

YouTube Preview Image

Ja en la final, Li Xiaoxia va aconseguir el seu primer campionat del món individual al derrotar a Liu Shiwen en un emocionant partit que va acabar 4 a 2.

YouTube Preview Image

dilluns, octubre 22nd, 2012

Campionat d’Europa Absolut

Timo Boll i Viktoria Pavlocich han estat els campions dels Campionats d’Europa celebrats a Herning (Dinamarca) del 17 al 21 d’octubre del 2012.

Timo Boll ha aconseguit el que és el seu sisè títol individual, aquest cop derrotant en la final a la revelació del campionat, el veterà jugador croat Ruiwu Tan.

YouTube Preview Image

En semifinals es van desfer d’Adrian Crisan i de Bastian Steger respectivament. Boll va obtenir la venjança després de l’eliminació a mans del romanès als passats JJOO.

YouTube Preview Image

De la competició individual masculina en destaca la desqualificació de Patrick Baum, que després de guanyar el partit de 1/8 de final a Adrian Crisan, va donar positiu de pala pel gruix d’aquest i se li va donar el partit per perdut. Resulta que la seva primera pala ja havia donat positiu, i el control que se li va fer després del partit va ser ja amb la pala de reserva.

El camí d’en Ruiwu Tan (26è cap de serie) cap a la final no va ser gens fàcil. A segona ronda es va desfer del francès Mattenet (6), i després va eliminar a 3 jugadors alemanys per arribar a la última ronda. Franziska (33), Ovtcharov (2) i Steger (8)

En noies, la bielorrussa Viktoria Pavlovich va adjudicar-se una prova dominada per jugadores defensives. En semifinals, 3 de les 4 jugadores eren defensives. I 3 de les 4 eren xineses. Les dues franceses defensives, Yi Fang Xian i Li Xue no van poder amb Pavlovich, que va reeditar el títol aconseguit al 2010.

La cap de sèrie número 1 era la xinesa nacionalitzada espanyola Shen Yanfei, que va tornar a decepcionar en una prova en la que sempre s’espera més d’ella.

En dobles masculins, els austríacs Robert Gardos i Daniel Habesohn van donar la sorpresa i es van fer amb el títol després de derrotar en una emocionant final als suecs Kristian i Mattias Karlsson (12-10 11-9 10-12 11-13 11-5 13-15 12-10)

En semifinals, Gardos i Habesohn havien guanyat a Samsonov i Ovtcharov, una de les parelles més fortes del torneig.

YouTube Preview Image

En dobles femenins, Daniela Dodean i Elizabeta Samara van demostrar per què eren les caps de sèrie número 1, i es van endur el títol després de remuntar un 0 a 3 en la final a Georgina Pota i Krisztina Toth, segones caps de sèrie.

diumenge, octubre 21st, 2012

Campionat de Xina

La setmana passada es va disputar a la localitat de Zhangjiagang el campionat nacional de la Xina, on tots els jugadors de la selecció hi van participar.

Tot i això, sorprenentment cap dels favorits va aconseguir el títol, sinó que se’l va emportar l’emergent jugador Zhou Yu, que fa cosa d’un més va arribar a la final del Pro Tour de Rússia. Tot i això, veient la gran llista de jugadors inscrits al campionat semblava impossible que cap dels jugadors coneguts internacionalment  no aconseguís guanyar la competició.

Qui hagués apostat que Wang Hao, Ma Long, Xu Xin, Ma Lin, Wang Liqin i Chen Qi quedessin fora de la competició als VUITENS DE FINAL? I qui hauria previst que, tenint-ho tot de cara, Zhang Jike perdés a les semifinals? Realment ningú hagués pogut dir això, però va passar.

L’anècdota del campionat la protagonitzà Ma Lin. En la prova dels dobles mixtes, el xinès va veure com li van treure el punt fins a tres vegades per tocar la taula amb l’altre mà a l’hora de restar.

La final no va tenir massa emoció. Zhou Yu es va desfer en 5 sets de l’altre jugador emergent, Fang Bo, i un altre jove jugador, Yan An, va quedar en 3a posició. Així doncs, la nova generació de la Xina demana pas. Podrem veure a algú d’aquests tres en els pròxims Mundials de París?

YouTube Preview Image

dimarts, juliol 31st, 2012

Campionat d’Europa de Joves (Individuals i Dobles)

Del 13 al 22 de juliol van tenir lloc a l’Acadèmia Schlager de Viena, els Campionats d’Europa de Joves.

Recordem, que en la prova d’equips, França va guanyar els dos títols masculins, mentre que en noies, Alemanya va guanyar l’infantil i Romania el juvenil.

En les proves individuals juvenils, Tristan Flore i Bernadette Szocs van reeditar el títol que ja van aconseguir la temporada passada.

En nois, es va repetir l’escena de l’any passat: 4 francesos a les semifinals, demostrant que estan molt per sobre de la resta.

En la primera semifinal, Simon Gauzy es va desfer d’Enzo Angles per 4 a 1, mentre que a la segona, Flore va derrotar per 4 a 2 a Antoine Hachard. Ja en la final, Gauzy i Flore van haver d’arribar al setè set per a descobrir el guanyador d’enguany.

Flore, que venia de guanyar el Campionat d’Europa Juvenil i el Campionat de França Absolut, es va acabar imposant per 11 a 9 en el darrer set.

YouTube Preview Image

En noies, Szocs i Petrissa Solja van repetir la mateixa final de l’any passat. Al 2011, la romanesa es va imposar per un ajustat 4 a 3, mentre que en aquesta ocasió va anar per la via ràpida i no va donar cap opció a l’alemanya.

En aquesta prova destacava l’absència de la russa Yana Noskova, classificada pels JJOO de Londres o de Maria Xiao, nacionalitzada espanyola recentment i que no pot participar en proves internacionals durant uns anys per haver jugat amb la selecció portuguesa.

YouTube Preview Image

En la prova infantil masculina, el campió va ser Alexandre Cassin, que agafa el relleu del també francès Landrieu, campió en la passada edició.

Cassin es va mostrar molt fort durant tota la prova d’equips, però en la prova individual va estar a punt de perdre a la ronda dels 1/8 davant l’hongarès Majoros.

YouTube Preview Image

A semifinals, Cassin va haver de derrotar al seu company d’equip, Romain Ruiz, mentre que en l’altra semifinal, Patryk Zatowka derrotava a una de les sorpreses del campionat, el rus Maxim Chaplygin, que no va jugar cap partit en el quadre final d’equips, i que als 1/4 individuals va derrotar al francès Can Akkuzu.

En la final, Cassin i Zatowka van fer un bon partit que va caure del costat del francès per 4 a 2.

YouTube Preview Image

En la categoria infantil femenina, l’alemanya Alena Lemmer va tornar a donar el títol a Alemanya, un any després de l’aconseguit per Nina Mittelham.

Lemmer va derrotar en la final a la francesa Marie Migot, per 4 a 0. La cap de sèrie número 1, Dasha Chernova va caure als 1/4 de final.

De la prova individual queda per a la història l’anècdota que per primera vegada, els 4 campions individuals, també ho han estat per equips.

En les proves de dobles, els campions juvenils van ser els polonesos Konrad Kulpa i Jakub Dyjas i la parella formada per Bernadette Szocs i Petrissa Solja. En infantils, els guanyadors van ser Anton Kallberg i Simon Berglund de Suècia en nois i Adina Diaconu i Diana Lupu de Romania en noies.

YouTube Preview Image

En els mixtes, els campions juvenils van ser els alemanys Frederick Jost i Petrissa Solja i la parella francesa formada per Can Akkuzu i Audrey Zarif en infantils.

dilluns, juliol 30th, 2012

Jocs Olímpics (vuitens de final)

      Sorprenentment, Michael Maze és el primer jugador que s’ha assegurat un lloc als quarts de final després d’escombrar al tercer cap de sèrie Jun Mizutani per 4:0 (11:07, 11:06 11:04 i 11:6). Per tant, Maze s’enfrontarà en quarts de final davant Dimitrij Ovtcharov, que s’ha desfet de Chen Weixing en quatre ajustats jocs.
      Zhang Jike també ha obtingut un lloc per als quarts. No obstant, el campió del món ha patit molt més del que s’esperava per vèncer a Vladimir Samsonov en set partits remuntant un 2 a 3 en contra. El sud-coreà Kim Hyok Bong, que havia vençut a Joo See Hyuk a la ronda anterior, ha estat derrotat pel jugador de Hong Kong JiangTianyi per 4:3 i 15:13 en l’últim joc. Així Zhang Jike es creuarà amb Jiang Tianyi en quarts de final.Els 8 jugadors classificats pels quarts de final
      Seiya Kishikawa ha passat per sobre del coreà Oh Sang Eun per 4:1 després d’haver patit a la ronda de setzens amb el defensiu grec Gionis (4:3), i tindrà una tasca difícil contra Wang Hao en la pròxima ronda, que ha guanyat amb superioritat a Gao Ning de Singapur per 4:1. Chuang Chih Yuan ha sortit victoriós del seu encontre amb Andrej Gacina per un descafeinat 4:2.
      El romanès Adrian Crisan ha donat l’altra gran sorpresa de la jornada en derrotar l’estrella alemanya Timo Boll en cinc sets. En Timo ha tingut pilota de set en la segona i quarta mànigai, però les ha desaprofitat, i d’aquesta manera segueix la seva mala estrugança amb els Jocs. Tot  i això, les esperances alemanyes d’aconseguir una medalla en individual segueixen vives gràcies a Ovtcharov.
      Demà es disputarà tota la tonda dels 1/4, amb dos partits pel matí i dos per la tarda.
Partits de quarts de final:
Zhang Jike vs Jiang Tianyi
Dimitrij Ovtcharov vs Michael Maze
Adrian Crisan vs Chuang Chih-Yuan
Wang Hao vs Seiya Kishikawa

divendres, juliol 20th, 2012

Campionat d’Europa de Joves (Equips)

S’està disputant a l’acadèmia Schlager de Viena, el Campionat d’Europa de Joves.

Un cop finalitzades les proves d’equip, s’ha pogut comprovar el gran estat de forma dels joves francesos, que han tornat a guanyar els títols infantil i juvenil masculins. És el 4t doblet en 5 anys, i el 5è títol consecutiu en juvenils. A més, les noies infantils franceses han quedat 3es, demostrant que també estan pujant el nivell.

En noies, les guanyadores han estat Alemanya en infantil i Romania en juvenils.

En la prova infantil masculina, França va haver de patir contra la Polònia de Patryk Zatowka als 1/4 de final, però es va acabar imposant per 3 a 2. L’equip segon cap de sèrie, la Suècia d’Anton Kallberg i Simon Berglund va caure a la primera ronda contra Àustria i va deixar el camí més fàcil als francesos.

Ja en la final, Alexandre Cassin que va demostrar ser el millor jugador de la prova ja que no ha perdut cap punt, va ser determinant perquè França derrotés a Rússia per 3 a 1. Cassin no va cedir ni un sol set, mentre que el seu company Can Akkuzu va perdre en el punt inicial amb Konstantin Chernov.

Alexandre Cassin

En infantil femení, Alemanya es va imposar amb molta contundència, sense cedir ni un sol punt des dels 1/8 de final. L’equip format per Alena Lemmer i Wan Yuan es va imposar en la final a Romania per 3 a 1. En semifinals, Alemanya havia derrotar a la Rússia de Daria Chernova, cap de sèrie número 1 de la prova individual, mentre que Romania havia derrotat a França que era el 1r cap de sèrie.

En la prova juvenil masculina, França es va proclamar campiona per 5a vegada consecutiva sense cedir ni un sol punt en tota la prova. L’equip format per Tristan Flore (actual campió d’Europa juvenil i de França absolut), Simon Gauzy, Antoine Hachard, Alexandre Robinot i Enzo Angles van demostrar estar molt per sobre de la resta, inclús en la final, on es van desfer d’Alemanya per un contundent 3 a 0 (9 a 1).

Tristan Flore

En juvenil femení, Romania i Rússia van reeditar la final de l’anterior edició. En aquella ocasió, Rússia va ser la campiona, però aquest cop, Romania va aconseguir la revenja. En el segon punt, la segona jugadora romanesa, Irina Ciobanu va derrotar a la número 1 russa, Yana Noskova, deixant en safata el títol per a Romania, que es va certificar amb la victòria de Bernadette Szocs sobre Noskova al 4t punt.

dijous, juny 21st, 2012

Champions League (Fase Final)

Aquest any, l’Orenburg rus ha guanyat el títol de la Champions League, un títol històric ja que és el primer aconseguit per un equip rus.

Recordem que a la fase de grups, el Borussia Dusseldorf de Timo Boll havia quedat eliminat quan era el màxim favorit al títol.

Comencem el resum amb els 1/4 de final, que ens van portar els següents emparellaments:

Niederösterreich (AUT) – FC Saarbrücken (ALE)

L’equip alemany, format per Bastian Steger, Joao Monteiro i Bojan Tokic va guanyar els dos partits (3-1 i 3-0) als austríacs Werner Schlager, Chen Weixing i Daniel Habheson. L’únic punt del Niederösterreich a l’eliminatòria el va aconseguir Weixing contra Monteiro en el segon punt del primer encontre.

Levallois Sporting Club (FRA) – UMMC (RUS)

L’UMMC va ser l’equip que li va posar emoció a la ronda dels 1/4 de final. En el partit d’anada, el Levallois francès format per Igor Rubtsov, Emmanuel Lebesson i Chuang Chi Yuan es va imposar per 3 a 0 a l’equip rus de Michael Maze, Alexander Shibaev i Hou Yingchao.

En el partit de tornada, Shibaev avançava als russos a l’imposar-se per 3 a 2 a Lebesson.

YouTube Preview Image

En el segon punt, Hou derrotava a Chuang per 3 a 1 i deixava a l’equip rus a un pas d’una èpica remuntada. En el darrer punt, Maze necessitava guanyar per 3 a 0 o 3 a 1 a Rubtsov per a certificar el passi a les semifinals.

YouTube Preview Image

I Michael Maze, que en el partit d’anada havia perdut amb Rubtsov per 3 a 1, va aconseguir la fita de classificar el seu equip després d’encaixar un 0 a 3 a l’anada i imposar-se per diferència de sets (9/5, 3/9)

YouTube Preview Image

Chartres ASTT (FRA) – Bogoria Grodzisk Mazowiecki (POL)

El Chartres francès no va donar opció a l’equip polonès i es va imposar en els dos partits. En el primer, l’equip format per Par Gerell, Robert Gardos i Gao Ning es va imposar per 3 a 0 a la tripleta Oh Sang Eun, Whang Zi i Daniel Gorak i va sentenciar una eliminatòria que semblava més igualada a nivell teòric. En el segon partit, el Bogoria va intentar la remuntada i va avançar-se en el marcador (0 a 1) amb la victòria de Gorak sobre Gerell, però en el segon punt, Gardos va derrotar a Zeng Yi Wan i va tancar l’eliminatòria.

AS Pontoise Cergy (FRA) – Orenburg (RUS)

L’Orenburg es va imposar al Pontoise a França per 1 a 3, en un partit on Marcos Freitas va derrotar a Samsonov, aconseguint l’únic punt del Pontoise, que va veure com Mattenet perdia els dos punts (Samsonov, Ovtcharov) i Flore no podia amb Smirnov.

YouTube Preview Image

En el segon partit, tot i la baixa d’Adrien Mattenet, el Pontoise va aconseguir fer dos punts, gràcies a una altra gran actuació del portuguès Freitas, que va derrotar a Ovtcharov i Smirnov. L’Orenburg va aconseguir dos punts sobre Damien Nicholis i el tercer sumat per Samsonov sobre Peter Franz.

Amb aquests resultats, ja estaven definides les semifinals, amb els següents enfrontaments:

FC Saarbrücken (ALE) – UMMC (RUS)

L’UMMC havia estat el que havia posat l’emoció als 1/4 amb una remuntada increïble, i tornaria a repetir la fita també a les semifinals.

En el primer partit, jugar a Alemanya, el Saarbrücken s’imposava per 3 a 0. En el primer partit Bastian Steger s’imposava per 3 a 2 a Alexander Shibaev. Joao Monteiro aconseguia el segon punt per a l’equip alemany al derrotar a Hou Yinchao. En el darrer punt, Bojan Tokic derrotava per 3 a 2 a Michael Maze.

YouTube Preview Image

I el que semblava impossible va tornar a succeïr. A la pista de l’UMMC, Hou avançava als russos al desfer-se per 3 a 1 de Monteiro.

YouTube Preview Image

En el segon partit, Bojan Tokic va tenir 3 pilotes de partit (i de final de Champions League) quan anava 2 a 1 i 10 a 7 guanyant a Alexander Shibaev, i les va desaprofitar.

YouTube Preview Image

Amb el 0 a 2, Maze havia de derrotar a Steger per 3 a 0 o 3 a 1 per a guanyar l’average de sets a favor i ho va tornar a aconseguir, pel deliri dels aficionats russos. Al final, el balanç de sets guanyats i perduts va ser de 5/9 pels russos i de 9/3 pels alemanys.

YouTube Preview Image

Chartres ASTT (FRA) – Orenburg (RUS)

En el primer partit, jugat a França, Dimitrij Ovtcharov va començar remuntant un 0 a 2 davant Gao Ning en el primer. En el segon, Par Gerell igualava el partit a l’imposar-se per 3 a 1 a Vladimir Samsonov.

Amb el partit empatat, Smirnov es va imposar a Gardos per 3 a 2, donant avantatge a l’equip rus.

YouTube Preview Image

Amb 2 a 1, Samsonov va demostrar que no està en un gran estat de forma i va cedir per 3 jocs a 2 davant Gao Ning.

Amb el 2 a 2 en el marcador, Dimitrij Ovtcharov va donar el partit al seu equip al derrotar a Par Gerell per 3 a 1.

YouTube Preview Image

A Rússia les coses van començar molt malament per l’Orenburg que veia com el Chartres s’avançava per 0 a 2 i posava un peu a la final.

Par Gerell donava el primer punt als francesos al derrotar per 3 a 2 a Ovtcharov.

YouTube Preview Image

A continuació, Gao Ning tornava a derrotar a Samsonov, aquest cop per 3 a 2.

YouTube Preview Image

Alexei Smirnov va salvar als russos aconseguint posar l’1 a 2 momentani al derrotar de nou a Robert Gardos per 3 a 2, en un partit on l’austríac s’havia avançat 2 a 1.

En el 4t punt, va aparèixer Dimitrij Ovtcharov, que va derrotar per 3 a 0 a Gao Ning, igualant el partit i deixant a Samsonov la possibilitat d’arribar a la final de la Champions league si aconseguia un set contra Gerell.

YouTube Preview Image

Gerell va tenir dues pilotes de set en el primer onze, però Samsonov va aguantar la pressió i va aconseguir el set que necessitaven per a classificar-se per a la final. Un cop aconseguit el primer set, i celebrar-ho amb la banqueta, la resta del partit va baixar molt d’intensitat.

YouTube Preview Image

Amb aquests resultats, Rússia aconseguir classificar dos equips a la final de la Champions League per primera vegada a la història.

UMMC (RUS) – Orenburg (RUS)

En el partit d’anada disputat a la pista de l’UMMC, l’Orenburg no va donar opció a l’equip de Michael Maze i es va imposar per 0 a 3, resultat habitual de l’UMMC aquest any en les eliminatòries, que aquest cop hauria d’aixecar-lo fora de casa.

En el primer punt, Dimitrij Ovtcharov s’imposava amb facilitat a Alexander Shibaev, que uns dies enrere l’havia derrotat en la lliga russa.

En el segon punt va sorgir per fi la figura de Vladimir Samsonov, que havia tingut actuacions molt discretes, derrotant a Michael Maze en el partit estrella de la final.

YouTube Preview Image

Alexei Smirnov va ser l’encarregat de tancar la victòria amb una victòria contra Hou Yinchao.

YouTube Preview Image

Amb 3 a 0 a l’anada, tot estava preparat perquè l’Orenburg celebrés el títol a casa. El primer títol per a un equip rus en aquesta competició.

I la tornada de la final va començar amb el partit més increïble de tota aquesta edició de la Champions League.

Hou Yinchao s’avançava per 2 a 0 davant Samsonov (doble 11-5) i es posava 7 a 1 al tercer. En aquests moments, la banqueta de l’UMMC segur que ja estava donant per feta la remuntada, tot i que encara era el punt inicial.

En aquest punt, Samsonov va agafar-li el ritme al partit, aconseguint girar el marcador d’una forma espectacular (atenció al 2-2 4-1) i convertint-se en el protagonista de la final, ja que amb el seu punt, l’Orenburg es proclamava campió de la Champions League.

YouTube Preview Image

Amb el títol ja decidit, Ovtcharov derrotava a Shibaev per 3 a 0, Michael Maze i Shibaev allargaven el partit imposant-se a Smirnov i Samsonov, i Ovtcharov donava la victòria intrascendent a l’Orenburg al derrotar a Yinchao per 3 a 1.

Pàgina següent »