Dilluns, maig 20th, 2013...23:50
Campionat del Món (Individual masculí)
Entre els dies 14 i 20 de maig s’ha disputat a París la prova individual masculina del Campionat del Món.
En aquesta edició hi havia un punt d’expectació més gran que en les anteriors a causa de la nostàlgia que creava el mundial de fa 10 anys, justament també a París, que va ser l’últim que no va guanyar un xinès. En aquella ocasió va ser Werner Schlager qui va aconseguir el títol, i des de llavors ningú més ho ha aconseguit.
Els màxims aspirants a guanyar el títol eren els xinesos Xu Xin, Ma Long, Zhang Jike i Wang Hao, els quatres millors classificats del rànquing de la ITTF. L’esperança europea, com ja és habitual, quedava dipositada en l’alemany Timo Boll, tot i que també hi havia molta gent apuntant a Dimitrij Ovtcharov, que va aconseguir la medalla de bronze als passats Jocs Olímps de Londres. A més, es va generar expectació per quin paper podrien fer els jugadors francesos, ja que eren a casa seva, especialment el jove Simon Gauzy i Adrien Mattenet. Finalment, el dubte era què serien capaços de fer Ma Lin en el seu últim mundial i els joves Fan Zhendong, Yan An i Koki Niwa, ja que arribaven a París després d’haver aconseguit meritoris èxits.
En l’última ronda de prèvies, Jesús Cantero perdia per 4-1 contra el portuguès Andre Silva, mentre que el jugador del Borges, Marc Duran, aconseguia la classificació per al quadre final gràcies a la seva victòria contra el danès Morten Rasmussen per 4-3, amb remuntada inclosa.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ww-xWg5Fgvc[/youtube]
Jesús Cantero vs Andre Silva
A la primera ronda del quadre final ja va caure una de les sorpreses del campionat. Jun Mizutani, número 10 del món, perdia en 6 jocs contra Pavel Sirucek, número 131. El japonès, però, es va treure el mal gust de boca aconseguint el 3r lloc en la prova de dobles.
L’únic català present en la competició, Marc Duran, no va tenir cap opció contra Robert Gardos i va caure eliminat per la via ràpida (4-0). D’altra banda, qui va oferir un gran nivell de joc va ser Simon Gauzy, que va aconseguir desfer-se per 4 a 1 del coreà Seo Hyundeok davant el suport de la seva afició.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_szo_5nCILQ&list=PLroGjQOQSwDIhbYOeL_QvVgmg7Xp3UK7s&index=4[/youtube]
Simon Gauzy vs Seo Hyundeok
A la segona ronda del torneig va caure una nova sorpresa, i és que en el seu darrer campionat important, Ma Lin va ser incapaç d’oposar resistència contra el japonès Kenta Matsudaira (4-1), que en aquest mundial ha demostrat estar en un gran estat de forma. D’altra banda, les dues estrelles locals, Gauzy i Mattenet, no van poder guanyar el seu partit contra Tang Peng (4-2) i Noshad Alamiyan (4-1), respectivament. El millor partit de la jornada va ser el que van disputar Kalinikos Kreanga i Kim Min Seok, que va caure del cantó del grec (4-3).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=dBrKR7gCwNk[/youtube]
Ma Lin vs Kenta Matsudaira, últim set
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pgF7mOgNcoY[/youtube]
Simon Gauzy vs Tang Peng
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LSXYB_ZMQoE&list=UUr2FcZ-C3s77sbF5dSZpRiw&index=23[/youtube]
Adrien Mattenet vs Noshad Alamiyan (punt de la jornada [canvi de mà])
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_m1zzz-G-QU&list=UUr2FcZ-C3s77sbF5dSZpRiw&index=22[/youtube]
Kalinikos Kreanga vs Kim Min Seok
Ja als setzens de final, tots els favorits van guanyar els seus respectius partits. S’han de remarcar diversos encontres: un és el primer duel entre xinesos, que va implicar a Zhang Jike i al juvenil de 17 anys Fan Zhendong (4-0); l’altre és la reedició del partit del 2011 entre Bojan Tokic i Ma Long, aquesta vegada molt més clar pel xinès (4-0); i el darrer és el partit que van protagonitzar Koki Niwa i l’últim espanyol viu en la competició, He Zhi Wen «Juanito», que va vèncer el japonès per 4 a 2. Tot i això, cal remarcar el mèrit de Juanito, ja que amb 51 anys encara és capaç de mantenir-se a un nivell d’elit com cap altre.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sEgdSWE4D3o&list=UUr2FcZ-C3s77sbF5dSZpRiw&index=14[/youtube]
Ma Long vs Bojan Tokic
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zpDYbZLHWwE&list=UUr2FcZ-C3s77sbF5dSZpRiw&index=17[/youtube]
Zhang Jike vs Fan Zhendong
Cal destacar també un gran punt que es va veure en la prova de dobles, protagonitzat per l’austríac Daniel Habesohn. S’ha de veure
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1t9k8ImNYBI&list=PLroGjQOQSwDIhbYOeL_QvVgmg7Xp3UK7s&index=12[/youtube]
A la ronda del vuitens, el partit més igualat va ser el que Kenta Matsudaira va guanyar a l’experimentat Vladimir Samsonov per 4 a 3. En l’últim joc, el bielorús, que anava per darrere en el marcador, va aconseguir remuntar i avançar-se en el marcador (7-6), però llavors va fallar un servei de revés. Això el va afectar psicològicament i no va poder seguir jugant al mateix nivell, perdent finalment per 11 a 8.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FmsfkFMRGt4[/youtube]
Un altre partit destacat va ser el que van protagonitzar Ma Long i Koki Niwa. El japonès, competint a un gran nivell, va ser capaç d’oferir resistència bona part del partit, però finalment va acabar cedint per 4 a 2.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=3YyvHIBa9C0&list=UUr2FcZ-C3s77sbF5dSZpRiw&index=10[/youtube]
Tres alemanys van aconseguir classificar-se entre els 16 millors del torneig: Patrick Baum, Dimitrij Ovtcharov i Timo Boll. Els dos primers es van haver d’enfrontar entre ells, i Baum va ser qui en va sortir victoriós (4-1). Menys en l’últim joc, el partit va ser molt igualat, tot i que a Baum se’l va veure molt més posat dins el partit, possiblement perquè estava molt motivat per demostrar que ell mereixia abans que Bastian Steger la 3a plaça alemanya per disputar les Olimpíades de Londres, la qual li va ser denegada per l’entrenador i director tècnic, Jörg Rosskopf.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=njgBoldYprw&list=PLroGjQOQSwDIhbYOeL_QvVgmg7Xp3UK7s&index=26[/youtube]
L’altre alemany, Timo Boll, va eliminar fàcilment el japonès Seiya Kishikawa (4-0), però això va succeir perquè va realitzar el seu millor partit en molt de temps, tal i com ell mateix va reconèixer en la roda de premsa posterior.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ww7HWaVO0WQ[/youtube]
La ronda dels quarts del final va quedar fortament marcada per un fet comú: en tots quatre partits, els derrotats van desaprofitar l’oportunitat de guanyar un set que suposés posar-se per davant o agafar més avantatge, i després de perdre-la van caure derrotats per jugadors xinesos, que no van oferir més concessions.
En el primer partit, Xu Xin es va enfrontar a la revelació del torneig, Kenta Matsudaira. Aquest va aconseguir avançar-se per 2 jocs a 1 en el marcador, i va tenir pilota de 3-1. Després de no aprofitar-la, el número 1 del rànquing mundial no va perdonar i va guanyar els dos sets següents amb autoritat.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=yuCzl-4xRkQ&list=PLroGjQOQSwDIhbYOeL_QvVgmg7Xp3UK7s&index=33[/youtube]
El segon partit enfrontava a Patrick Baum i Zhang Jike. L’alemany va arribar amb un 1-1 i 10-6 a favor, però Jike va ser capaç de remuntar. Això va deixar molt tocat a Baum, que va ser capaç de reaccionar en els dos onzes posteriors (11-2 i 11-3).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_qPyuBdgHwE[/youtube]
El tercer encontre tornava a ser un duel entre xinesos, aquest cop entre Yan An i Wang Hao. Els dos jugadors s’havien mostrat solvents durant la competició, ja que havien estat capaços d’eliminar a jugadors com Kreanga i Gao Ning fàcilment. Tot i que Wang Hao té molta experiència en partits importants i Yan An encara és un jugador jove, el partit es preveia igualat, ja que Yan havia estat capaç de guanyar a Wang tant en la Superlliga Xinesa com en els China Trials. L’encontre va arribar a un interessant 2-1 a favor del jove jugador, i tal i com havia fet Matsudaira, va desaprofitar pilota de 3-1. Tot i perdre el quart joc, va seguir jugant bé i va arribar a liderar per 8 a 2 el cinquè set, però de nou va desaprofitar l’avantatge, i llavors Wang Hao ja ho va tenir més plàcid per guanyar l’últim joc.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=A9JcQAA2mCM[/youtube]
L’últim partit dels quarts de final el van disputar Timo Boll i Ma Long. Tot i que ja no està en els seus millors anys, l’alemany va mostrar que encara pot mantenir-se al Top 10 mundial i va oferir una gran variació en el seu repertori de cops. Cal destacar, sobretot, la seva restada de dreta, ja que en l’actualitat la totalitat dels millors jugadors prefereixen restar de revés. En canvi, ell va ser capaç de variar molt amb la dreta (flips, tallades tenses, deixades curtes…), sorprenent així a Ma Long, que anava de corcoll. Boll també va fer molt malt amb la seva primera entrada de dreta amb molt efecte, i tot això li va permetre disputar un partit molt igualat. La clau va ser quan l’alemany no va poder aprofitar un avantatge de 7-3 en el segon joc, el qual va acabar perdent. Tot i anar 0-2 avall, Boll va seguir jugant al mateix nivell i aconseguia posar en dificultats a Ma Long, però el fet d’anar sempre per darrere del marcador el va condicionar i va acabar cedint per 4-2. En acabar el partit, Boll va reconèixer que el xinès va ser lleugerament superior i que va merèixer la victòria.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=1MlLtzKyNMM[/youtube]
I ja arribem a les semifinals, on s’hi van classificar els 4 primers caps de sèrie i com va passar en categoria femenina, van ser disputades íntegrament per jugadors xinesos.
En la primera no hi va haver massa secret. Zhang Jike es va mostrar molt superior en tot moment, trobant sempre els punts febles del seu rival, i Xu Xin, que defensava la posició de primer cap de sèrie, no va saber superar la pressió i no va poder oferir massa resistència (ni tant sols va guanyar un set).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=yVjaWrlofuI[/youtube]
En la segona semifinal, es repetia per tercera vegada consecutiva el mateix partit: Ma Long – Wang Hao. En la primera vegada (Yokohama 2009), Ma Long encara era molt jove i Wang Hao era el número 1 del món i acabaria guanyant el campionat i, en la segona (Rotterdam 2011), Ma Long tot just acabava de recuperar-se d’una lesió, de manera que no estava en el millor estat de forma. En totes dues ocasions Wang Hao va ser el vencedor, però aquesta vegada semblava que Ma Long arribava en millors condicions. Tot i això, Wang va sortir molt fort, i es va emportar del seu cantó els tres primers jocs. El xinès de presa asiàtica es va mostrar molt dominant en l’intercanvi de revés-revés i molt còmode en la restada, i això va obligar molt a Ma Long a forçar amb la seva dreta, sense poder manar en cap moment. Però el número 2 del rànquing mundial va saber reaccionar, i després de salvar una pilota de partit en contra va aconseguir acostar-se 2 a 3 en el marcador. Semblava que Ma Long havia capgirat la dinàmica del partit i que Wang Hao sortiria al 6è joc afectat anímicament, però va ser just al contrari, va sortir més concentrat i reforçat que mai, i va guanyar el definitiu set per un còmode 11-3.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qANFDFuwm0Y&list=PLroGjQOQSwDIhbYOeL_QvVgmg7Xp3UK7s&index=34[/youtube]
Ja a la gran final, aquesta va ser la repetició de la viscuda a Rotterdam fa dos anys, la qual va vèncer Zhang Jike per 4 a 2. Semblava que Zhang li tenia la moral guanyada a Wang Hao després d’haver-lo guanyat en 4 finals i, sobretot, després de la victòria plàcida en la final olímpica, però cal recordar que Jike arribava a París amb dures crítiques sobre l’esquena. Se li recriminava que després de guanyar els Jocs Olímpics havia estat en massa actes socials i esportius i que havia oblidat el seu entrenament, cosa que li havia fet baixar el seu rendiment i patir derrotes inesperades contra jugadors xinesos en la Superlliga o fins i tot contra Vladimir Samsonov i Taku Takakiwa en l’encontre d’Europa vs Àsia i en l’Open d’Àustria, respectivament . Tot això va suposar-li comentaris negatius per part de l’entrenador principal de la selecció, Liu Guoliang, i del seu propi pare. A més, Wang Hao l’havia aconseguit guanyar per 3 a 0 en el seu últim enfrontament, i arribava al campionat una posició per sobre de Zhang en el rànquing mundial (3r). Però el cert és que Jike portava fent un campionat impecable i havia tornat a desplegar el seu millor joc, sobretot en les semis.
En l’inici del partit, el vigent campió olímpic es va mostrar superior al seu rival. En el primer joc, va ser capaç de variar molt bé els serveis inversos tallats i liftats per tota la taula, dificultant molt que la restada de Wang amb flip de revés fos de bona qualitat, fet que Jike aprofitava per contraatacar amb comoditat. En canvi, quan Zhang restava no tenia massa problemes per prendre la iniciativa, i en l’intercanvi de revés a revés es mostrava superior. En el segon onze, la tònica va ser molt semblant, tot i que els punts van ser encara més concentrats en l’intercanvi de revés a revés. Wang Hao se seguia estancant tàcticament en aquest intercanvi i era incapaç de sortir-ne, sense treure’n cap profit.
En el tercer onze, Zhang no va ser capaç de mantenir l’excel·lència en la qualitat dels seus serveis, i així Wang Hao va poder tenir més iniciativa quan restava amb el seu flip. A més, també va ser capaç de variar, i va decidir començar a pivotar més i carregar més el joc a la dreta de Jike. Llavors, Zhang va decidir canviar de tàctica, i es va limitar a servir invers molt tallat curt a la dreta, de manera que Wang Hao es veiés obligat a tallar la pilota i Jike pogués guanyar punts amb la seva primera entrada o en l’intercanvi de revés-revés. Només variava el servei amb algun ràpid i algun lateral al revés, però la base ja era l’invers tallat a la dreta. Però Wang Hao va començar el quart joc arriscant molt en els seus cops, sobretot quan entrava en l’intercanvi de cops, ja que de seguida se la jugava amb un fort topspin o contratopspin de revés. Així va aconseguir agafar un avantatge de 7 a 2 en el marcador, però el llindar del risc que prenia Wang era massa alt, i el que eren grans cops al principi es van transformar en errades. Tot i això, va disposar de quatres pilotes per igualar el partit a 2-2 (tres de les quals seguides en 10-7), però no ho va poder aprofitar i Jike guanyava per 14-12 i tornava a posar una diferència de dos onzes (3-1).
En el cinquè joc, Zhang Jike va sortir molt desconcentrat i Wang Hao, prenent novament cops de risc, va aconseguir guanyar per 11-5 i retallar de nou les diferències en el marcador. Finalment, però, en el sisè set Jike va tornar a treure profit del seu invers curt tallat a la dreta que no deixava fer res a Wang Hao, i no va abandonar aquesta tàctica fins al final del partit. Seguint aquest patró i podent restar amb el seu flip de revés els serveis de Wang, Zhang va poder tornar a dominar els punts amb les seves primeres entrades i en l’intercanvi de revés, sense deixar que el seu rival tornés a prendre la iniciativa. Així doncs, Jike va aconseguir adjudicar-se el definitiu joc per 11-7, i revalidar el títol ja aconseguit a Rotterdam 2011 davant el mateix rival i amb el mateix resultat: 4 a 2.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sz6kRAge10o[/youtube]
D’aquesta manera, Zhang Jike aconsegueix acumular ja dos campionats del món i una medalla d’or olímpica a nivell individual, igualant així el palmarès aconseguit pel llegendari Jan-Ove Waldner en només tres anys, i postulant-se com un dels millors jugadors de la història que, si segueix a aquest ritme, acabarà sent absolutament el millor. Felicitats Campió!
